Les organitzacions sindicals de Catalunya CCOO, UGT, USOC, CGT, IAC i I-CSC volen denunciar el creixent i preocupant protagonisme que estan agafant les polítiques de repressió i intimidació dels poders públics per a limitar les llibertats i negar els drets democràtics de la ciutadania. Sota l’argument de “la necessitat de neutralitzar els violents”, el Govern central i el Govern de la Generalitat pretenen vincular la resposta sindical i ciutadana a les polítiques de retallades socials i laborals als desordres i la violència urbana, ignorant el caire social i pacífic d’aquella.

Des de fa un temps advertim del gir autoritari del Govern del PP amb anuncis de modificació del Codi Penal per fer front al que diuen és un exercici excessiu d’alguns drets i llibertats. A casa nostra hem de denunciar ja accions absolutament desproporcionades, com la detenció de dos estudiants i un altre company, l’Isma, el Dani i el Javier, el dia de la vaga, i que encara segueixen a la presó, la detenció posterior d’una sindicalista de la CGT, tots ells encara en presó preventiva, la detenció a la mateixa fàbrica de SEAT a Martorell de dos delegats sindicals de CCOO i UGT, així com la creació d’una pàgina web dels Mossos d’Esquadra, de dubtosa constitucionalitat amb una exposició de fotografies i vídeos per a que la ciutadania col·labori en la identificació de persones suposadament violentes.

Davant d’aquestes polítiques de repressió i intimidació dels poders públics, els sindicats CCOO, UGT, USOC, CGT, IAC i I-CSC fan una crida a les autoritats polítiques per a que cessin en la seva actuació repressiva contra el moviment sindical i assumeixin les conseqüències d’una vaga general que va tenir un seguiment massiu, i reclamen que les persones detingudes siguin posades en llibertat. No es pot fer un abús, per part d’algun jutge, de la utilització de la presó preventiva per a persones amb arrelament social i sindical que no generen cap alarma social. Els principals sindicats de Catalunya consideren inacceptable que es tracti a persones que exerceixen el seu dret a reivindicar canvis de les polítiques socials i econòmiques com si fossin delinqüents, i alerten que no permetran que el conflicte social obert per les injustes i ineficaces polítiques d’ajust i eliminació de drets derivi en un conflicte d’ordre públic.